Wednesday, 18 De October De 2017
Av. Països Catalans, 1, Miralcamp - 25242 Phone: 973 601701 Fax: 973 710102
ajuntament@miralcamp.cat

History

1 · 2 ...   »

MIRALCAMP EN LA HISTÒRIA

Miralcamp es troba situat a les terres de la plana d'Urgell, en un lloc privilegiat d'aguaitament dalt del turó anomenat la Serra, des d'on es pot divisar tota la plana d'Urgell. Fins a l'actualitat, els coneixements històrics que hi ha de Miralcamp no permeten afirmar, auvi per avui, l'existència de vida o d'un possible poblament en època prehistòrica. Això no implica que aquesta zona hagués estat inèdita o totalment desconeguda pels nostres avantpassats. Les investigacions dutes a terme en els seus indrets immediats evidencien restes materials que ens constaten l'existència d'activitat humana en llocs pròxims, al terme que actualment comprèn Miralcamp. Des del segle VIII, les terres lleidatanes es veieren invaïdes per l'element sarraí. Això formà una mena de franja, terra de ningú, on no hi va haver un procés evolutiu en el conrreu de les terres i la població. Cap al segle XI començà a have-hi una restauració cristiana a les terres entre el riu Segre i la zona de la Segarra. Els comtes i els seus bisbes ajudaren a fer aquesta tasca. A mitjans de la dècada de 1070, el comte Ermengol IV de Gerb assegurà la línia fronterera fins a Agramunt i Barbens, empalmant amb les posicions barceloneses de Cervera i Anglesola. L'empresa militar iniciada cap a l'any 1078 va permetre alliberar tota la ribera del Sió i el Pla d'Urgell, aquest avanç va permeté emprendre la repoblació de la plana d'Urgell en els seus dos sectors: Ribera del Sió i plana de Mascançà, al nord i al sud de la serra d'Almenara. Aquesta activitat organitzadora de nuclis locals es desenvoluparà, sobretot, al llarg del segle XII, després de la conquesta de Lleida per Ramon Berenguer IV el 1149, i és en aquesta època on trobem la primera notícia documentada de Miralcamp. La primera notícia escrita que tenim es remunta a l'any 1172, el document "Termini antiqui civitatis Ilerde", transcrit en el "Llibre verd petit de la Paeria de Lleida", dóna a conèixer els límits del regne sarraí de Lleida en acabar-se la dominació musulmana. En els confins del Mascançà hi havia: els Arcs, Bellvís, Sidamunt (Sidamon), Miralcamp, Torregrossa i Juneda. A part també trobem Miralcamp vinculat a la casa d'Anglesola des de 1175. Bernat d'Anglesola fa testament dels seus béns abans de partir cap a Tolosa amb l'exèrcit del rei Alfons I el Cast, i deixa a Geralde i al seu marit tot l'impost de sortida de Miralcamp i Golmés: més endavant, el 27 de juliol de 1179, Bernat d'Anglesola torna a fer testament, i deixa en aquest últim al seu fill Pere en feu el cstell de Miralcamp del seu germà Berenguer, el castell de Sidamunt (Sidamon) i també el d'Alcoletge, Mollerussa i Fondarella. Finalment, Bernat d'Anglesola fa el seu definitiu testament l'any 1182 i consta com a senyor dels castells de Miralcamp, Paganell, Golmés, Ventoses, Gerb, Sidamon, Fondarella i Anglesola. El topònim de Miralcamp està molt vinculat a la seva situació privilegiada de vigila respecte la plana d'Urgell i la primera vegada que és mencionat el 1172 surt amb el nom originari de Miralcamp.

ELS NOSTRES AVANTPASSATS

El poblament de la Catalunya Nova, dins la qual es trobava Miralcamp, es va realitzar en una empenta definitiva al segle XII, un cop allunyat el perill musulmà. Els que vingueren a aquestes contrades procedien d'indrets de Catalunya Vella o del Nord de Catalunya, dels comptats d'Urgell o del Pallars. Respecte al nombre d'habitants de la vila de Miralcamp, no se'n té cap notícia fins al fogatge de 1365-1370. Les dades que tenim és d'un cens de 37 focs a la vila de Miralcamp (uns 170 habitants). Les pestes de mitjans i finals del s. XIV delmaren la població i la gent abandonà els camps. Penseu que, de 476.820 habitants que tenia Catalunya el 1347, es va passar a 293.352 habitants els anys 1378-1381.

L'ECONOMIA MEDIEVAL

Al llarg dels segles medievals, un dels factors econòmics principals fou l'agricultura. Primerament d'autosuficiència, per després passar a tenir excedents per vendre. L'economia en aquests moments era de tipus feudal. D'aquesta manera, hi havia un senyor de la terra i aquest la deixava conrear a canvi d'uns censos, beneficis i obligacions per part dels pagesos, a la vegada que aquests es sotmetessin a la seva autoritat. Dels tipus de conreu, hem de tenir present, sobretot, els cereals, el blat, l'ordi i la civada. El testament de Pere Serzano i de la seva dona Guillemoneta (fet a Miralcamp l'any 1408, per decret del batlle de la vila, Felip de Cubells, essent senyor de Miralcamp Jordi Caramany), és prou revelador i ens dona a entendre alguns tipus de conreus que es feien a la vila. En el document es fa inventari de les finques i que s'hi conrea: hi ha una terra que en diuen de Na pastora, que és erma, un tros als prats, que té per límits a Antoni Batlle, el terme de Vilaplana, Balaguer de Lluçal, i els pubills de Suriguera, amb Berenguer Prat i R.Canós. Més endavant, deixa una vinya també als prats i una altra al camí de la vila. La vinya era un conreu molt important a l'Edat Mitjana. Era un dels principals cultius de secà, proporcionava al cos del consumidor el carlor per soportar les temperatures fredes de la zona. A continuació, el document, menciona un hort amb un ferraginal (tros dedicat a plantar-hi farratge per a les bèsties), sembrat d'ordi, un tros al bassal, al costat del terme de Vilaplana, sembrat amb blat, ordi i safrà. I finalment un tros erm a les forques.

LA NOTARIA DE MIRALCAMP

Aquest testament ens porta a parlar de la Notaria de Miralcamp. Els primers documents es daten l'any 1383, en la venda de castlania de Bellfort i termes, autoritzat per Marcos de Villa, rector i notari de l'església de Miralcamp. Més endavant, el 1440, trobem un testimoni d'emancipació, i un trasllat del testament de Felip Galceran de Castro al 1452, autoritzats per Jeronimo Soltville davant Pere Morell, notari. L'operació es fa al Castell de Miralcamp. L'any 1464 trobem el testament de Magdalena d'Anglesola on figura Guillem d'Arrego, rector i notari de l'església de Sant Miquel del castell de Miralcamp. En la dita notaria s'hi feien altres documents, com vendes, capítols matrimonials, inventaris, etc., no solamentde Miralcamp, sinó de les viles més properes, com Torregrossa, Mollerussa, Arbeca, Juneda i altres. L'existència d'una notaria a Miralcamp deixa palesa de la importància que en l'època medieval agafà la vila, senyoriu i castell de Miralcamp, on qualsevol que vulgués podia realitzar un document sense haver de recórrer a les notaries de Lleida, Tàrrega o Cervera.

1 · 2 ...   »
Search

City
All administrations

Highlights

Sitemap